tag:blogger.com,1999:blog-9420442989456447212024-03-13T21:12:33.426+01:00El bloc d'en Josep MaspochEl bloc de www.josepmaspoch.net: llengua, curiositats, una mica d'humor...Josep Maspochhttp://www.blogger.com/profile/15899677329813161582noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-942044298945644721.post-45367788971420187162015-02-25T15:58:00.000+01:002015-02-25T15:58:57.081+01:00Identificador 2.0<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #666666;">Aquestes festes, en un d'aquells dies frenètics lliurat a la bogeria de les compres nadalenques, vaig ensopegar amb aquesta </span><b><span style="color: #cc0000;">troballa</span></b><span style="color: #666666;">:</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #666666;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-8Pd2-bHQhnc/VLlLi_FffgI/AAAAAAAAAHI/DhaQY7hQ9lY/s1600/rucades.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;"><img alt="Jo no sóc tonto!" border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-8Pd2-bHQhnc/VLlLi_FffgI/AAAAAAAAAHI/DhaQY7hQ9lY/s1600/rucades.jpg" height="400" title="" width="371" /></span></a></div>
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif; text-align: justify;">Què?, no la veieu? Fixeu-vos-hi, ben atentament, a les característiques de l'aparell... </span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #666666;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #666666;">Ara sí? Efectivament! A la segona línia: identificador de </span><b><span style="color: #cc0000;">rucades</span></b><span style="color: #666666;">!</span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #666666;">Sembla mentida que l'omissió d'una sola lletra provoqui tot això, oi? Això passa perquè la paraula que hi havia de figurar, </span><i><b><span style="color: #cc0000;">trucades</span></b></i><span style="color: #666666;">, inclou d'altres, com ara </span><i style="color: #666666;">truc, ruc</i><span style="color: #666666;"> o <i>ruca</i>, o la que ens ocupa ara: </span><i style="color: #666666;">rucades</i><span style="color: #666666;">. N'hi ha que anomenen </span><b><span style="color: #cc0000;">paraules-maleta</span></b><span style="color: #666666;"> a aquest fenomen.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #666666;"><br /></span></span>
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;">Per acabar-ho d'adobar, la botiga on ho vaig veure té un eslògan molt conegut per tothom que diu </span><span style="color: #cc0000; font-family: Verdana, sans-serif;"><i><b>Jo no sóc tonto!</b></i></span><span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;"> I és que si no ets tonto, deu anar molt bé això de tenir un telèfon que t'identifiqui rucades: les pròpies, per evitar-les i continuar sense ser tonto, i les dels altres, per fugir-ne com de la pesta...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #666666;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;">Ben mirat, per 19,99 euros, me l'hauria d'haver comprat...</span></div>
Josep Maspochhttp://www.blogger.com/profile/15899677329813161582noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-942044298945644721.post-3269345751633396122012-10-19T11:16:00.000+02:002012-10-19T11:16:01.124+02:00Mètrica familiar<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #666666;">Ja fa deu anys
que no visc a Barcelona i la veritat és que no hi vaig gaire, a la capital. Fa
uns dies, però, hi vaig anar i vaig haver d’agafar el </span><b><span style="color: #cc0000;">metro</span></b><span style="color: #666666;">. Consultant-ne el
plànol, vaig veure que ara inclou les línies dels Ferrocarrils de la
Generalitat i el tramvia, i resulta que hi ha línies 6, 7, 8 i 11; S1, S2, S33
i S4; T1, T2... Buf!, m'hi perdo. I és que això de «metro» em sembla que ha passat
una mica a la història: ara és (tatxan-tatxaaaaan!) la </span><b><span style="color: #cc0000;">Xarxa Ferroviària
Integrada</span></b><span style="color: #666666;">.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #666666;">En això del metro,
però, jo sóc dels </span><b><span style="color: #cc0000;">de tota la vida</span></b><span style="color: #666666;">: la Línia 1 (la vermella), la Línia 3 (la
verda), la Línia 4 (la groga) i la Línia 5 (la blava), i vaig enganxar la Línia
2 (la... mmm... lila?) pels pèls.<br /><o:p></o:p></span></span></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-WuAar8Vzs5s/UHw0957iLxI/AAAAAAAAAEA/C__27wiWOCg/s1600/metro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="232" src="http://2.bp.blogspot.com/-WuAar8Vzs5s/UHw0957iLxI/AAAAAAAAAEA/C__27wiWOCg/s320/metro.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;">Metro de Barcelona</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;">Mirant el rètol
del vagó amb el reguitzell d’estacions (que, per cert, en tenia de «noves» en
tots dos extrems), amb un llumet que parpelleja quan t’hi vas acostant i
queda encès quan les vas passant, em va venir al cap una època en què em
semblava que algunes estacions tenien </span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #cc0000;">nom de persona</span></b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #666666;">. Recordo que la meva
preferida era </span><b><span style="color: #cc0000;">Urquinaona</span></b><span style="color: #666666;">... </span></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-EEbVNvHQWAs/UHz-mA9aLvI/AAAAAAAAAEQ/PkTK5zBM6h8/s1600/urquinaona.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-EEbVNvHQWAs/UHz-mA9aLvI/AAAAAAAAAEQ/PkTK5zBM6h8/s1600/urquinaona.JPG" /></a></div>
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #666666;">Em costa poc d’imaginar la tieta </span><b><span style="color: #cc0000;">Urquinaona</span></b><span style="color: #666666;">, sempre soltera, que vivia allà al poble! Quan era petit i l’anàvem a veure,
es posava molt contenta i em feia molts petons a les galtes... Encara recordo
com punxava! Crec que era cosina segona del meu avi... Això vol dir que era
parenta meva? No ho sé. Això sí, per a tots nosaltres era la tieta Urquinaona. La seva
germana gran, la tieta </span><b><span style="color: #cc0000;">Vilapicina</span></b><span style="color: #666666;">, no la recordo: va morir quan jo era molt
petit. Els meus germans grans diuen que no s’assemblaven gens, que era més
aviat seca, i que el seu marit, el tiet </span><b><span style="color: #cc0000;">Collblanc</span></b><span style="color: #666666;">, semblava més alegre des que
s’havia quedat vidu. I encara eren més germanes: la tieta </span><b><span style="color: #cc0000;">Valldaura</span></b><span style="color: #666666;">, que era la
petita i es va casar amb el tiet </span><b><span style="color: #cc0000;">Montbau</span></b><span style="color: #666666;">; la tieta </span><b><span style="color: #cc0000;">Horta</span></b><span style="color: #666666;">, casada amb el tiet
</span><b><span style="color: #cc0000;">Bogatell</span></b><span style="color: #666666;">; la tieta </span><b><span style="color: #cc0000;">Fontana</span></b><span style="color: #666666;">, també fadrina...</span></span></span></div>
</div>
Josep Maspochhttp://www.blogger.com/profile/15899677329813161582noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-942044298945644721.post-10793693470366214442012-10-04T17:59:00.000+02:002015-01-16T19:18:43.813+01:00L'enigma de l'Enigma<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;">Quan pensem en el terme <i>enigma</i>, la primera referència que ens ve al cap és, sens dubte, alguna cosa que amaga un missatge ocult o alguna cosa que no entenem. El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans el defineix com a «Dita obscura i inexplicable» i també com a «Cosa el sentit amagat de la qual cal descobrir o endevinar</span><span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;">». Però en aquesta ocasió vull parlar d'una màquina que així es deia i que va causar molts maldecaps als aliats durant la Segona Guerra Mundial.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-2g4hZxXw_mo/UEXS-ndsukI/AAAAAAAAABY/5qUdmu930is/s1600/enigma.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-2g4hZxXw_mo/UEXS-ndsukI/AAAAAAAAABY/5qUdmu930is/s1600/enigma.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px; text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;">Màquina Enigma</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #666666;">La </span><b><span style="color: #cc0000;">màquina de xifratge Enigma</span></b><span style="color: #666666;"> es va inventar al començament del segle XX, es va fer servir intensament a Europa durant els anys vint i cap al 1930 va començar a ser utilitzada per l'exèrcit alemany. Era un enginy electromecànic que, a simple vista, semblava una màquina d'escriure, però cada tecla era en realitat un interruptor elèctric que, per mitjà d'un sistema de cables i engranatges, quan es pitjava encenia un llumet corresponent a una altra lletra en un panell de llums amb les lletres de l'alfabet. És a dir, que permetia </span><span style="color: #cc0000;"><b>xifrar i desxifrar missatges mitjançant la simple tècnica de la substitució de lletres</b></span><span style="color: #666666;">, que consisteix a substituir cada lletra del missatge original per una de diferent per fer-lo inintel·ligible.</span></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;">Però el que faria de l'Enigma un enemic pràcticament invencible per als departaments de desxifratge aliats era que, mitjançant un simple sistema de cinc rotors intercanviables, cada lletra se substituïa per una altra, però amb la particularitat que </span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #cc0000;">la lletra de substitució era diferent cada cop</span></b><span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;"> (per exemple, la seqüència <i>AAA</i> podia ser <i>SDJ</i>).</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-LI8FTTtKPOs/UEXV98mPs8I/AAAAAAAAABo/h4soWSDCCL4/s1600/rotores.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-LI8FTTtKPOs/UEXV98mPs8I/AAAAAAAAABo/h4soWSDCCL4/s1600/rotores.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px; text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;">Rotors de l'Enigma</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;">Cada rotor tenia 26 contactes elèctrics (un per a cada lletra) a cada cara, i cada contacte d'una cara estava connectat amb un altre contacte de l'altra cara que corresponia a una lletra diferent. La màquina utilitzava tres (o quatre, segons el model) d'aquests rotors, que s'introduïen en unes ranures, i cada rotor estava connectat amb el següent, que tenia un cablatge diferent. Quan es premia una tecla, els rotors canviaven de posició, i aquesta variació era la que provocava que la lletra substituïda tingués una lletra de substitució diferent cada cop.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #666666;">Un cop transmès el missatge xifrat, el receptor el desxifrava fent servir una altra màquina Enigma: n'hi havia prou amb teclejar el missatge xifrat i la màquina retornava el missatge original. Però per fer-ho havia de conèixer la </span><b><span style="color: #cc0000;">configuració inicial</span></b><span style="color: #666666;">, és a dir, quins eren els tres rotors que s'havien utilitzat dels cinc disponibles, en quin ordre s'havien posat i quina posició inicial tenien. D'aquesta manera, </span><b><span style="color: #cc0000;">malgrat que es tingués una màquina Enigma, era pràcticament impossible desxifrar missatges</span></b><span style="color: #666666;"> si no es coneixia aquesta configuració inicial.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="border: none; padding: 0cm 0cm 1pt;">
<div class="MsoNormal" style="border: none; padding: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-3Q0SJn5Vo7I/UG2dO21g2tI/AAAAAAAAADs/ID0_-FdI6Cw/s1600/frequencia.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-3Q0SJn5Vo7I/UG2dO21g2tI/AAAAAAAAADs/ID0_-FdI6Cw/s320/frequencia.png" height="189" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px; text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;">Freqüència d'aparició de cada lletra en català</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #666666;">La tècnica de xifratge de missatges mitjançant la substitució d'una lletra per una altra</span><b><span style="color: #cc0000;"> és relativament fàcil de desvelar</span></b><span style="color: #666666;">, ja que amb una mínima quantitat de text xifrat se'n poden fer </span><b><span style="color: #cc0000;">anàlisis de freqüència</span></b><span style="color: #666666;">, que es basen en la freqüència amb què apareixen les lletres o determinats grups de lletres en l'idioma en qüestió. Per exemple, en català, la A o la S hi apareixen amb molta freqüència i la Z o la X són força menys freqüents. D'aquesta manera, si una lletra apareix amb molta freqüència al text xifrat, és probable que sigui una A o una S (o qualsevol altra de les més freqüents) i segur que no serà una Z ni una X (ni cap altra de les menys </span></span><span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;">freqüents</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #666666;">. Una altra pista en català podria ser que la Q sempre va seguida de la U: si, per exemple, al text xifrat trobem amb certa freqüència la combinació XT, però no hi trobem cap X seguida d'una altra lletra, es pot deduir que la X és la Q i que la T és la U. Com més text xifrat hi hagi disponible, més efectiva serà aquesta tècnica.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; padding: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; padding: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;">Però, com he dit, la màquina Enigma substituïa cada lletra del missatge original per una lletra diferent cada cop, la qual cosa atabalava els desxifradors, que no podien trencar les claus de xifratge. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #666666;">Finalment, gràcies a la tasca dels serveis d'espionatge de diversos països durant alguns anys, a la creació de departaments de desxifratge ultrasecrets i a la captura de dues màquines Enigma als alemanys durant la guerra, </span><b><span style="color: #cc0000;">es va aconseguir desxifrar una part de les comunicacions alemanyes</span></b><span style="color: #666666;">. I es pot afirmar que aquest fet va afavorir que els aliats guanyessin la guerra més ràpidament. </span></span></div>
</div>
</div>
Josep Maspochhttp://www.blogger.com/profile/15899677329813161582noreply@blogger.com0